En l'última entrada deia que no necessitava ser estimada i que només volia poder dedicar el meu temps per sorprendre a algú qualsevol. Doncs bé, vull dir que ara se que m'equivocava. No necessitava algú qualsevol, necessitava algú com ell. Fa unes setmanes vaig conèixer un noi meravellós. En el poc temps que fa que el conec he descobert que és un noi únic i que val molt la pena. Encara no entenc com algú ha pogut ser tant burra de deixar-lo escapar perquè es un noi sensacional i val més que un imperi. Cada dia em fascina més. Sabeu? Quan vaig escriure l'entrada anterior portava un temps sola i amb ganes de conèixer el noi perfecte. Doncs resulta que l'únic que s'ha de fer per trobar-lo és deixar de buscar. Us sonarà molt a tòpic pero us puc assegurar que en el meu cas ha sigut així. L'he trobat on menys m'ho esperava i per això és tan genial, per què se que si ha passat és perquè havia de passar. No sóc una gran escriptora com podeu comprovar, però escric per deixar constància del que sento i penso. I resulta que ara mateix em sento molt afortunada per tenir-lo al meu costat i sento que vull compartir-ho tot amb ell durant molt de temps. I aquests dies que ell és fora sento que el trobo a faltar i que no en tinc prou amb parlar amb ell una estona a la nit. I vull que torni per poder abraçar-lo i fer-li un petó. No a una persona qualsevol, sino a ell. I vull quedar-me a la nit preparant un joc per conèixer-nos i ja tinc ganes que s'apropi el seu aniversari per tenir una excusa per fer-li un regal. Que resulta que fa un mes que el conec i que em sembla conèixer-lo de tota la vida i que m'encanta i em fa sentir molt especial. I sento que al seu costat puc ser jo mateixa i fugen les inseguretats. En definitiva resulta que el temps passa i les èpoques canvien i que des que vaig escriure l'altra entrada fins ara no ha passat pas tant de temps. I és que les coses bones venen molt sovint sense esperar-les i de cop. Cada dia t'estimo més Pitufo. (1 mes)
