Estrés momentani

La por de perdre allò que més vols conservar. Sí,  la por de perdre l'afecte, la confiança, les ganes d'estar amb ell... L'angoixa de pensar que en algun moment la cosa trontolla, que en un segon, en una malinterpretació de quatre paraules tot allò que hem construit s'enfonsi. Aquesta por que oprimeix el pit i sembla ben bé un cop de puny a la panxa. És aquesta la por que ningú vol sentir. Que tothom vol evitar. Pero que seria de nosaltres sense aquesta por que ens ajuda a parar atenció de tant en tant? Que ens fa adonar-nos de l'important que és aquella persona en la teva vida. Que ens fa veure la magnitud del patiment que suposaria perdre'l. Sí,  aquesta por que avui he sentit, quan semblava que tot d'una i sense avisar una tempesta s'apropava. Que en qualsevol moment podia caure un llamp que cremés tot l'arbre. Però saps què és el que importa? Que jo cada dia t'estimo més. Que em moro per passar aquesta època i compartir-ho tot amb tu. I que sé que quan estem cansats cap dels dos som uns ositos amorosos. Però saps? Tot aquest amor guardem-lo per quan el poguem gaudir i explotarà. Per què jo se que ens estimem i que aixo no canvia per que estiguem cansats o estressats. I jo se que això nostre no té fronteres i que vull que tampoc tingui limits temporals.  T'estimo pitufo (>6 mesos)