La vida de l'estudiant zombie

Avui m'he llevat. Encara no se ni com. Era tard quan ahir vaig poder tenir contacte amb el meu llit estimat de matalàs estret i que havia passat tot el dia desfet, com esperant-me. Així doncs m'he vestit, he agafat les coses i sense adonar-me'n ja era dins al cotxe. Sense notar ni els trontolls que l'asfalt provoca al cotxe he arribat a la universitat, he pagat l'esmorzar i m'he trobat asseguda en una taula de la cafeteria. Fora, els fanals encara encesos i el vent que sacseja bruscament les fulles dels arbres. Algunes d'elles no aguanten la pressió i es veuen abocades a caure a terra espantades. He obert els dos sobres de sucre que em calen per fer entrar el cafè que m'ha de mantenir desperta tot el matí. el croissant encara es calent, és clar a aquesta hora els acaben de fer. Anar sucant el croissant, bocabadada mirant el arbres a l'exterior, de cop només queden les banyes del croissant de mantega, Intento recordar lo bona que estava la part central, però no hi ha manera, només em queda gaudir de les parts més bones del croissant. Ara ja, potser podriem dir que una mica més desperta em bec al cafè i em disposo a arribar a l'aula d'informàtica per fer la pràctica que ens toca avui. Em fa l'efecte que quan passin les dues hores de pràctica que tenim, encara no sabré què coi hem fet. Però tan se val, la qüestió és mantenir-se despert i no gastar massa energia, per què aquesta nit......toca tornar a estudiar. Arribaré encara no se com a la taula de casa després d'haver passat tot el dia amunt i avall. I quan ja tingui els apunts davant i tot preparat...PUM! em caurà el cap de la son i decidiré que és millor anar a dormir i llevar-se demà ben d'hora per anar a la biblioteca. I així dia rere dia, la vida de l'estudiant zombie.